videos, videos porno, videos de, videos gratis, videos porno gratis, videos x, videos sexo, videos xxx, videos pornos, videos x gratis, VIDEOS GRATIS SEXO GAY, videos largos, videos de sexo, videos graciosos

VOLVER A LA PAGINA PRINCIPAL DE VIDEOS GAY

Nota a los lectores hispanohablantes: Quería hacer una historia: una historia sobre el Mediterráneo, sobre el mar, el amor y las personas. Sé que podría haberlo hecho en español, pero no sería lo mismo. Para mí, mi lengua está asociada a todas esas cosas, a las cosas que amo.

Sé que muchos seréis incapaces de leer esta discreta serie de relatos, y os ofrezco mis disculpas. Sólo deseo un pequeño espacio para una historia escrita en una lengua de mar, campo, montañas y de gente sencilla, sólo eso.

Muchas gracias.

Nota als lectors catalanoparlants: Espere que gaudiu d’aquesta història que, com ja he dit abans, va sobre el Mediterrani, la mar, l’amor i les persones. Us la dedique especialment a vosaltres, amb qui compartesc aquesta cultura tan malastruga però tan bella que és la nostra. També els la dedique a tots aquells que, com jo, s’enamoraren de Mallorca, com si fos un nou món, però alhora tan nostre.

Abans de començar, us deixe uns versos de Vicent Andrés Estellés, un poeta de Burjassot que de segur coneixereu:

Els amors fan l’amor, les històries la història.

Heus una vida ací. Les paraules terribles,

les paraules amables que ja no diu ningú,

que no sé qui va dir, que retornen, anònimes,

i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense.

Aquest viatge prometia. Tenia totes les paperetes de ser un bon viatge. Almenys això era el que pensava aqueixa nit, mentre esperava en la cua per entrar al vaixell que ens duria a Mallorca a mi i als meus amics, Raül i Sergi. Després d’un any d’estudi, necessitàvem i mereixíem aqueixes vacances.

Una volta al vaixell, en veure la petitesa de la nostra cabina, amb quatre llits, dos damunt dels altres dos, decidírem sortir a coberta per gaudir la nit i per fumar-nos uns cigarrets. Molta gent havia pensat com nosaltres i es disposava a passar la nit a la fresca, inclosa una colla de xicotes esnobs de riure fàcil i irritant.

– Collons, açò està ple de pijes – es va queixar Sergi mentre s’apujava la cremallera de la seua jaqueta, resguardant-se del fort vent de la mar.

– Què esperaves? Este és un barco de nivell – vaig dir-li mig rient.

– Sí, clar, segur que mos tiren si mos senten parlar valencià – afegí Raül, irònic, mentre encenia un cigarro. I vam asseure’ns en unes cadires de plàstic que hi havien, mentre fumàvem tranquil·lament.

Segons passava la nit, la gent anava entrant cap a dins, a dormir una mica abans d’aplegar a Mallorca. Nosaltres hi vam romandre, aspirant l’olor salada de la mar i sentint les rialles de les incansables pijes dient ximpleries. Vaig parar les orelles i vaig sentir la seua conversa.

– Ai, tía, ¡que fuerte! ¡Nos hemos quedado solas!

– ¡Qué va, tía! Ahí hay unos tíos.

– ¿Están buenos?

– Tía, ¡vamos a decirles algo!